Vista previa
Vaig cridar el teu nom llavors,
va ser com si despertés,
d'un bell somni mort
feia molt de temps.
Mai m'hauria imaginat que jo podria,
tenir la inmensa sort,
de retrobar-te.
Entre la moltitud,
miraves fixament,
la noia que duia el meu pantinat,
una noia especial que et seduïa,
per formar una parella.
Les mirades es van trobar,
vaig saber gairabé a l'instant,
que era jo l'escollida i venies amb mi.
I la intensitat,
dels bategs del cor,
fan bullir la sang per tot el meu cos.
M'he de mantenir,
ben ferma i resistir,
he de procurar no perdre el control.
Però no corris tan,
que m'espantaràs,
sóc com un gatet perdut el l'univers.
Però si la dolçor,
l'aboques sobre mi,
no m'escaparé i seré un gatet tranquil. Meeeeeeu....