Vista previa
El vent que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espès.
Es fa poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat...
Sempre he viscut
pensant que era el millor.
Jo sóc tan fràgil,
i em persegueix el dolor.
Creia que... Jo no tenia res,
ni ningú a qui poder seguir!
On hi ha l'amor ja ens veurem,
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafo, els vaig fent més contents al voltant,
portant-te cap a un cel nou!
Visc esperant, somniant,
que algun dia l'univers, esclati entre flames...
No estaràs sol, no busquis més un bosc infinit.
Abraça el vent, ell et durà cap a un nou món!