Avui no t'escric per a parlar de pau, avui no són dies de mirar-se als ulls i callar, s'obren ferides als camps dels vençuts. Creixen els murs que ens separen a mi, de tu.
L'Horta de València tocada de mort, 1.000 anys d'història arrasats en segons. Terra, treball, cultura, sentiments: paraules mortes per la supèrbia del poder.
Però aquí creix la resistència, la negació del seu oblit, armats de raó i consciència, creant teixits de compromís. Avui t'escric des de la nit, encerclat per l'enemic, convocat per la memòria i disposat a no morir. Solidari, solidària.
Avui no t'escric per a parlar de pau, avui no són dies de mirar-se als ulls i callar. S'esperen tempestes al cel dels vençuts i s'apuntalen els murs que ens separen a mi, de tu.
Les terres de l'Ebre tocades de mort, pobles i comarques disposats a tot. Aigua, treball, cultura, sentiments: paraules mortes per la supèrbia del poder.
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Però aquí creix la resistència, la negació del seu oblit, armats de raó i consciència, creant teixits de compromís. Avui t'escric des de la nit, encerclat per l'enemic, convocat per la memòria i disposat a no morir. Solidari, solidària.