Letra El final de la vida de Inadaptats

Etiquetas:
Letra de canción
Español
Enviar a un amigo |


Otras canciones de Inadaptats

Song Scroller

Visitar letra | Letras de canciones
 
Color de fondo


Color de la letra

Copia este código y pégalo en tu blog o web para mostrar el song-scroller de Album Cancion y Letra

Califica la calidad de esta letra
Espere un momento...
Puntaje: 4,00/5. Total votos: 0

EL GRAN CAP DE WASHINGTON
ENS ENVIA UN MISSATGE DIENT QUE
DESITJAVA COMPRAR LES NOSTRES
TERRES. QUI POT COMPRAR O VENDRE
L'ESCALFOR DE LA TERRA?
No ens ho sabem imaginar:
si nosaltres no som amos ni de la frescor de
l'aire ni de la lluïssor de l'aigua, com podria
comprar-nos-la ell?
Cada agulla brillant dels avets, cada platja de
sorra, cada clariana de bosc. És sagrat per el
pensar i el sentit del meu poble
La saba que puja pels arbres duu el record del
pell roja. La gran àliga és la nostra germana, el
llop, el cérvol, el cavall són els nostres germans.

L'aigua cristal·lina que brilla en els rius és la
sang dels nostres avantpassats, i els reflexos
passatgers de les aigües clares són els fets i
tradicions que refereix el meu poble.
Ens sentim alegres en aquest bosc; no sé per
què. Però vivim diferent de vosaltres.
L'home blanc no entén com pensem. La terra
no és germana, sinó sa enemiga. Famolenc se
l'empassarà i no en deixarà res, tan sols un desert.
El que esdevé als animals, esdevé a les persones.
Totes les coses estan estretament unides.
L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols
és fil, i jo soc un salvatge, i és així com jo
entenc les coses.
Continueu contaminant el vostre llit, i una nit
morireu en la vostra caiguda.
Quan la gran àliga se n'hagi anat
i lúltim racó del bosc estigui envaït pel soroll
de les persones.
Quan desaparegui el bosc espès,
i la visió dels turons estigui embrutada pels fils
parlants, això significarà dir adéu.
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
EL FINAL DE LA VIDA
I EL COMENÇAMENT DE LA SUPERVIVÈNCIA.
Quan l'ultima pell roja d'aquesta terra desaparegui,
i el seu record sigui tan sols l'ombra
d'un núvol passatger, que travessà les planúries,
encara serà viu l'esperit dels meus avantpassats/es.
Puix ells i elles estimaven com el
nadó estima el batec del cor de la seva mare....
de la seva mare... DE LA SEVA MARE.