Letra de canción descargada de: https://www.albumcancionyletra.com ------------------------------------------ Lax'n'busto - Pagés ------------------------------------------ En Joan era un pobre pags. Ell sempre humil, ell sempre honest. Vivia amb lhermosa Maria, i ho feia tot perqu sempre mengés. En canvi en Lluís era molt ric, a ell mai no li va faltar de res. Com si tot el que ell volgués, en dir-ho, als peus ho tingués. I és que uns tant, i altres tant poc, per tots felios tal com són. Un dia el Lluís es va creuar amb la Maria passejant, i enamorat es va jurar pagar per ella el preu més alt. I en aquells temps va haver una guerra. En Joan jove i fort per fora va marxar. En Lluís no era apte per morir. Aix és una merda, tio has daguantar. Tot era estrany en els seus ulls. La por, lodi, la tristor. I la Maria sel va mirar, com si ja no pogués veurel mai més. Llavors el Lluís va aprofitar i a la Maria va comprar, i li va dir: Sé que mestaves esperant, jo no thavia oblidat, jo et puc donar tot el qu vols. Tinc tot el qu puguis desitjar. (x2) (solo) Agafam de la m, corre i no tho pensis massa, que et donaré el qu vols, si no ho tens en aquesta casa. Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves, pensa el qu fars i com viurs a partir dara. El Joan no tornar, és el seu fi. Jo ja ho sabia. Si fos tu sí diria i no mho pensaria més. Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits. Jo et cobriré dor, plata, bons perfums i Weiss do Frings. I la Maria, sel va mirar i de la m el va agafar. Anava tot cega amb tants regals, que sense pensar-sho, del Joan va passar! i li va dir: Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar. Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que lhagi trobat. (x2) Aquell pobre pags sabia que anava a morir. Llavors va dir: si em moro, tu també et mores amb mi. La va esperar a les fosques al carrer tota la nit, quan ella va sortir la va matar sense patir. Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap, va caure ests a terra amb la Maria al seu costat. La conya de la histria amics meus reflexioneu: No és que en Joan morís, sinó que el Lluís est de peu. I el Lluís sels va mirar, va ser daquells dies que més va plorar. Sol es trobava amb els seus calers, per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir: Segur que algú mest esperant, aix ho oblido jo dem. A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar. (x2) Hel17 =)