Era l'onze de setembre
de 1977, el pare treia la
senyera amb els ulls plorosos
cap al cel. Em va dir:
mira aquestes barres
representen tot el que tu ets.
No li sortien les paraules,
però no calia dir res més.
Temps era temps
quan jo era un vailet,
i el pare em va ensenyar
d'on sóc.
I ara el guardaré,
agafaré aquest sentiment.
I el tindré sempre dins
del meu cor.
Seré fort, seré fort
dins del meu cor.
Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquil·la,
podem viure amb el present.
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar,
però el pare em deia
no pateixis,
que tard o d'hora tornaran.
|