Seguint les esclexes,els vidres trencats, vaig obrint finestres al ulls inmutats, fent equilibris amb les il'lusions, vaig escalar murs en les meues presons.
No hi ha cap ferida que es puga tancar, ni cap sentiment que es puga empressonar, i ara soc la fera als ulls del caçador i espere els meus dies entre la foscoooor....
I ara jo soc la fera als ulls del caçador, i en la foscor busque un estel entre les bales que obrin foc dins del meu cor.
Fugint per les selves que amaguen els anys,vaig creuar les llinies de les meues mans, i en els precipicis de les emocions vaig omplir de bales les meues cançons.
No hi ha cap cami que es puga repetir , ni cap emocio que es puga conquerir.I ara soc la presa del ulls del voltor i en nit de fugides entre la foscooor....
I ara jo soc la fera als ulls del caçador, i en la foscor busque un estel entre les bales que obrin foc dins del meu cor.
|