Ye un champán d´agua el que separa y el que da y el que da felicidá.
Casi colos deos la otra oriella pues palpar ¡pero ná!, nun pues pasar.
Y una nueche escura presentóse la ocasión de subir a un cascarón.
Vais a la deriva, toos a puntu de morrer y la costa nun apaez.
¡Cuántu sufrimientu p´atopar un sitiu equí! ¿Cuántu val sobrevivir? ¡Cuántos quedaríen coles ganes de venir! ¡Cuántos queden pel camín!
Y si sobrevives y si consigues llegar tas igual: vuelta a empezar
Fríu, fame y sede y otres mil calamidaes alcontrarás a zapataes.
Hai unos de verde que te busquen ensin cesar. Procura nos atopar.
Nun hai quien ponga sebe nin portielles a la mar si la fame quier pasar.
¡Cuántu sufrimientu p´atopar un sitiu equí! ¿Cuántu val sobrevivir? ¡Cuántos quedaríen coles ganes de venir! ¡Cuántos queden pel camín!
|