La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil?la
teixint la tela per demŕ.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarŕ.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarŕ.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de noviances
amb caballeres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarŕ.
|