Por de parlar,
de dir alguna cosa que
no et pugui agradar.
De deixar anar una altre mentida.
A la teva mida.
Por de quedar,
deixar les paraules a qualsevol calaix
per no deprimir-te
al fer-te badallar,
saber que rumies
amb aquella mirada
que no se que m`amaga
Por de dormir
i que en despertar-me
tot hagi canviat,
sense recordar que ens fa viure plegats
com si fòssim extranys
sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre.
Et veig....
el sol s`amaga entre els teus, cabells
em sents...
aixeques la mirada i en,
aquell precis instant tot es tant
plàcid i tan clar que em venen
ganes de cridar res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espantaaaaaa
res no m`espannnnnnnn
res no m`espantaaaaaa
Por de tot,
sentir aquest pànic
tan sutil i tan boig,
de no ser capaç de somriure
quan dius que m`estimes.
|