La porta he obert,
em poso a caminar,
cap a un món incert,
que fins a controlar.
Sense rumb,
per tu,
vaig a les palpentes.
No veig clar el futur però això em fa exitan,
no hi ha cap conjur, l'amor ia va avançant,
amb l'amor salvant,
si és que hi ha els maldecaps.
Si el meu destí,
és en una altre vida,
o alguna predicció,
jo vull sentir com si fós una crida,
el que sentiu en acció.
Jo vull viure en el que passa,
explorar tot el futur,
viure la vida,
perquè jo vull,
creure en els miracles,
esborrar el que siguis tu,
tenir una vida,
que no em permeti oblidar.
Potser ens mirarem però els cors no es trobaran,
i si ens abraçem,
els caps qui sap on van,
sense rumb,
per tu,
potser vaig, de pressa.
Si es que caic ferit o no puc caminar,
no em veuré impedit per poder avançar,
cap a tu,
veloç,
perquè tinc bons aliats.
En plena nit,
t'ajudarem als somnis,
deixa'm fer llum en la foscor.
Obrim el pi amb bones esperançes,
avançem en decisió.
Jo vull viure dia a dia,
estimar en tot demà,
obre la capsa,
no et deixis vençer mai busca l'esperança, acosta't sempre a la llum,
hi ha una sortida,
que ens durà un futur millor.
|