Diumenge a la tarda tot sembla igual que sempre. Ja torno a estar sol de nou després d'una nit de festa.
M'aixeco del llit, encara amb el vent que oneja la teva imatge... i amb la memòria borrosa, pensaments que es desfan i el teu somriure que em vé a buscar...
Cada paraula que sona és per tu, cada llàgrima, cada silenci... Cada paraula que sona és per tu, i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d'aquest bar em confón encara més. Necessito parlar però no et tinc a tu. Imatges difuses entre tanta boira...
Torna la nostàlgia, dels teus cabells a la meva cara, d'aquelles mans que es volien tocar, sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...
Surto del bar, amb les mans a la cara intentant recordar la nit... A quin castell em vas portar Què és el que em vas explicar Maleeixo no haver-te besat...
Cada paraula que sona és per tu, cada llàgrima, cada silenci... Cada paraula que sona és per tu, i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d'aquest bar em confón encara més. Necessito parlar però no et tinc a tu. Imatges difuses entre tanta boira...
|