Caic, a poc a poc me'n vaig
La física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus
Caic, al mateix temps desfaig, els núvols que regiren aquest fràgil equilibri, meu
Res no dura gaire, tampoc no soc d'en lloc, aquest país d'aire,
Mai, tornaré a viure, mai, el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany, sense fi vaig on caic, on sens estimba contra els vidres dels meus dies, caic
M'enfonso dins l'aigua, el corrent em port a prop del meu país d'aire.
L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes, te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys.
Canto sense xarxa, salto i sempre caic
Res no dura gaire, tampoc no soc d'en lloc, el vell país d'aire, l'impuls d'un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes, te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys.
Limpuls d'un instant dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc, la vida es desfà, arribes, te'n vas, invisible en el mar dels anys.
AQuESta CAnçó arRiba.. no iAn pARaulES..
by: cris!!
visCA Mont-roig del Camp!!!
|