La memòria històrica amb el nostre poble:
mai oblidarem la foscor de les nostres nits.
Sang calenta en els meus ulls; sagnant la sang; l'emprenta de l'oblit i tu no hi ets aquesta nit,
i continuo buscant-te més enllà dels (meus) ulls.
Somiar un món és l'utopia i encaputxats, negant la por,
un racó (en) el meu cor, per les caigudes, pels meus companys.
No es poden negar les veus amagades: no es poden callar les veus silenciades.
Veus enfonsades, que no oblidades.
Qui negarà els torturats si els malsons t'han despertat. Els mars de ls sang són la realitat
NO VENÇ EL TEMPS, VENÇ LA VOLUNTAT
|