La memória histórica
de Inadaptats
Memòria històrica
Amb el nostre poble
Mai oblidarem la foscor de les nostres nits
Sang calenta en els meus ulls
Sagnant la sang; l'empremta de l'oblit
Tu no hi ets aquesta nit
I continuo buscant-te més enllà dels meus ulls
Somiar un món és l'utopia
I encaputxats, negant la por
Un racó en el meu cor
Per les caigudes, pels meus companys
No es poden negar les veus amagades
No es poden callar les veus silenciades
Veus enfonsades, que no oblides
Veus violades, que no oblides
Qui negarà els torturats
Si els malsons t'han despertat?
Els mars de la sang són la realitat
No venç el temps, venç la voluntat
No venç el temps
No venç el temps
No venç el temps
No venç el temps (venç la voluntat)
No venç el temps (venç la voluntat)
No venç el temps (venç la voluntat)
La voluntat