Llençat

Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs però amb els mesos te'n adones que tornes a començar I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja saps que tu no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc. No vull pensar en el que arribarà demà. Llença't, cada instant és únic i no es repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llenci, que no pensi en el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I per què els meus pensaments, que sempre viuen en present, no conjuguen altres temps que el 'ja faré' el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà